dimecres, 3 de desembre del 2014

1.ORIGEN DE L'HINDUIME. COM ES FORMA L'HINDUISME.

L’hinduisme és la religió més practicada de l’Índia, tot i que no està gaire estesa i també una de les religions més antigues del món.
Hinduisme significa “llei eterna”.
El seu origen va ser entre el 2500 i el 1700 aC, a la vall del riu Indus. El seu nom ve d’aquest riu, que és sagrat pels hindús.

És la unió i la barreja de diferents religions i pobles que van conviure durant aquella època. Un d’aquests pobles són els aris, uns pastors nòmades:
-        -   Tenien la religió vèdica, basada en el sacrifici i en la tradició oral dels textos sagrats (Vedes).
-        -  Els seus déus estaven relacionats amb la naturalesa i eren Rudra i Indra, que més tard van convertir-se en Brahama, Vishnú i Shiva.

-       -   Feien sacrificis per tenir una vida sana, tenir fills, riqueses, etc. Tiraven objectes al foc i amb el fum arribava als déus.  


2. SITUACIÓ GEOGRÀFICA DE L'HINDUISME AL MÓN

Només hi ha tres estats al món on l'hinduisme és la religió predominant:
  • ÍNDIA: és el bressol de l'hinduisme i la seva terra sagrada. El 75% de la població és hinduista.

  • NEPAL: fins fa poc era l'únic lloc del món en què l'hinduisme era la religió oficial. El 85% de la població és hinduista.

  • BALI (Indonèsia): el 90% de la població és de la religió hindú. 

Hi ha molts altres llocs del món on hi ha gent hinduista, l’únic que és una gran minoria de la població. Uns d’aquests llocs són:
Afganistán, Bangla DeshBhutan, Birmània, Indonèsia,  Malàisia, Oman,Pakistan , Sri Lanka, Tailàndia, etc. 




Aquest mapa mostra les diferents religions del món. El color que correspon a l’hinduisme és el taronja. Ocupa tota la zona de la Índia ja que és l’únic lloc del món que la majoria de gent forma part de la religió hinduista.

La majoria de les persones hinduistes es troben a la Índia. La índia és un estat que es troba al sud d’Àsia. És el setè país més gran del món en superfície i el segon país amb més població del món. Les limitacions per part de les costes són l’oceà Índic al sud, el mar d’Aràbia a l’oest i el golf de Bengala a l’oest. Les limitacions terrestres són Pakistan a l’oest, amb la Xina, el Nepal i Bhutan al nord-est i amb Bangala Desh i Birmània a l’est.



·      



·   

























3. DOCTRINA HINDUISTA

L'hinduisme és una manera de comportar-se, una actitud davant la vida i el món.
L'hinduisme no té creador i els seus creients tenen idees molt diverses sobre la divinitat.

CREENCES

La creença principal de l'hinduisme és que creuen en una sola realitat, el Déu Brahma.
Totes les coses que els envolten, són manifestacions de Brahma. Ell és infinit.
Dintre de les seves creences, hi han:

-AVATARS

Ells creuen els avatars. Segons els hinduistes, Brahma es manifesta en de tant en tant a la terra, per transmetre un missatge a la humanitat, i ho fa a travès dels avatars. Els més coneguts són Rama i Krishna. 


RAMA


KRISHNA

-KARMA

La paraula "Karma" vol dir acció. Segons l'hinduisme, totes les accions que fem tenen unes conseqüències, i estem lligades a elles segons les accions què hem fet anteriorment.

La reencarnació està lligada amb el karma, que ja segons com et comportis en la teva vida anterior, en reencarnaràs en una cosa o en una altra.


-MOKSA

El Monksa és el camí etern de la conducta, per alliberar-se de les reencarnacions el dharma, que comprèn:

-El camí de l’acció: tenir una conducta recta i justa.
-El camí de la devoció: realitzar actes de culte, oració, etc.
-El camí del coneixement: consisteix en la recerca de la veritat i en l’abandonament de tot el que és passatger mitjançant la meditació i el replegament interior.

TRIMURTI
Per a l’hindú comú, la forma més popular d’acostar-se a la divinitat és adorar-la en forma de déu o deesa personal. Les tres divinitats més venerades avui a la Índia són Shiva, Vishnú i la Mare divina. Shiva representa el poder creador i destructor de la divinitat, Vishnú és el preservador de l’univers, i la Mare divina representa l’energia femenina de l’univers.



    

dimarts, 2 de desembre del 2014

4.-LES DIVINITATS:DEÚS I DEESSES:IMATGES,CARACTERÍSTIQUES IMPORTANTS...

Els hindús tenen molts déus, però no creuen que siguin déus diferents, sinó que tots ells són diferents cares d'un únic déu: Brahman que és qui ho governa tot. A més pensen que déu no està només a fora de les persones, sinó que també es troba en l'interior de cadascú.
Pels hindús és molt important la tolerància i el respecte a les altres religions ja que totes són vàlides per estar més a prop de Déu.

Alguns dels déus en qui creuen són:


SHIVA: el destructor o alliberador. Personifica els cicles de naixement, vida, mort i renaixement. Sol representar-se amb una figura impressionant de quatre braços, els cabells embolicat, una lluna al cap i una serp enroscada al coll. La mà dreta superior sol sostenir un tambor amb el que acompanya el ritme de la seva dansa de l'alliberament i la recreació. Siva té un tercer ull al front que simbolitza moltes coses.



VIXNÚ:  El déu que conserva i protegeix l'univers. Se li representa amb color blau i quatre braços que simbolitza que pot arribar als quatre racons del món. Visnú ha vingut al món dels homes amb diferents formes físiques trucades avatars


BRAHMA: és el déu creador que funda de nou l'univers cada cicle del món. En l'actualitat no és adorat de forma independent. Se li representa amb quatre caps simbolitzant que veu en totes les direccions.

GANESHA: és el déu amb cap d'elefant, fill de Shiva i Parvati, és molt popular entre tots els hindús. És el déu que elimina els obstacles. Per això se li resa quan s'emprèn una nova tasca. S'explica que Siva va decapitar a Ganesha en un atac de fúria, però més tard, li va tornar la vida donant-li un cap d'elefant.

PARVATI: és la bella i dolça esposa que correspon al costat compassiu i benèvol de Siva.

HANUMAN: és el déu mico venerat pels hindús, qui ho consideren un aspecte del déu Shivá. És el fidel company del rei-déu Rama (un dels deu avatars de Vixnu) i una de les deïtats més importants del panteó hindú, en el Ramaiana, on li ajuda en la seva expedició en contra de l'exèrcit liderat pel malvat dimoni Rávana. Posseeix un poder i una força gairebé il · limitada, fins al punt que en néixer va saltar fins al sol en confondre’l amb una fruita.

DEVI: és una figura que inclou diverses deïtats femenines i té múltiples encarnacions. La Devi es relaciona amb l'energia de l'univers i amb la força creativa que porta la fertilitat a la terra. Les manifestacions de la Devi també poden estar associades a aspectes de la naturalesa com l'alba i els rius. Algunes deesses són benignes com Parvati i altres són malignes com Kali.


KALI: Kali vol dir "la negra," és una de les deesses més terrorífiques. La seva pell és de color negre, porta un collaret de cranis, beu la sang dels dimonis i els mata. A les seves mans porta els caps de les seves víctimes i un dels que la mort i la destrucció. Els seus devots la consideren com una deessa mare que destrueix la maldat.


SARASVATI: és la deessa de la saviesa, la paraula i les arts. Freqüentment es representa tocant un instrument musical (vina) i associada a gall dindi reals o oques.


         
KRISHNA: .Krishna És una de les deïtats més destacades de l'hinduisme modern. Els déus volien destruir el terrible rei Kamsa i per aquest motiu va néixer Krishna com el vuitè fill de Devaki, germana del rei Kamsa. El rei sabia que seria assassinat per algun dels seus nebots, per la qual cosa va manar matar tots els fills de la seva germana. No obstant això, el pare de Krishna, va aconseguir salvar de la mort. Krishna es va criar entre els pastors, tocava la flauta i seduïa amb la seva música a la gent. Les pastores buscaven Krishna i vivien una relació amorosa amb ell. Aquests episodis són font d'inspiració de diverses manifestacions artístiques com dansa, pintura i literatura. Krishna va lluitar contra tota mena de dimonis i va aconseguir derrotar Kamsa


.





DURGA: l'esposa de Shiva, paraobtener prosperitat material, però Shiva l'ocupació en el seu servei sense deseomaterial. Simplement aconsella a la seva gran dona que, de totes lasvariedades d'adoració, l'adoració a Vishnú és la més elevada, i quesuperior a aquesta és l'adoració a un gran devot o qualsevol cosarelacionada amb Vishnú.
    

                                                                        

LAKSMI:  Com la deessa hindú de la bona fortuna, bellesa, gràcia i encant, que representa i és vista com la personificació de l'abundància, la prosperitat, la riquesa, el benestar i l'harmonia és reverenciada diàriament per milions de persones a tot el món . Està considera com una deessa universal. Al seu dia de festa se li crida "Deepvali", és la festa de les llums i representa un bon moment, commovedor i pròsper quan la gent surt vestida amb les seves millors gales a celebrar en nom de la Deessa de la Fortuna.

                                                                             









5. LA SOCIETAT I LES CASTES

La societat hindú es divideix en quatre castes principals i els intocables. Les castes, encara avui serveixen per definir el lloc d’una persona en la societat. Les persones pertanyen a una casta des del naixement, depenent de la casta que té la família i no es permet canviar. 



Brahmans:
Aquesta és la primera casta i és la que té més poder. Està formada per els sacerdots i els mestres amb autoritat religiosa.  Tenen un gran respecte per les altres castes.

Katriyas
És la segona casta i és formada per guerrers i administradors amb poder polític.

Vaisyas
En aquesta casta hi pertanyen els comerciants i agricultors amb prosperitat econòmica.

Sudres
Són tots aquells que treballen per un sou fix, per alimentar-se i poder viure. És el cas dels obrers.

Intocables
Persones que no pertanyen a cap casta. . Normalment, treballen per les castes més altes. Però no viuen al mateix lloc perquè es consideren molt més inferiors que les altres castes.  

Les normes de la societat són que cadascú pertany a la casta que pertany i no és pot canviar. També la gent només es pot casar amb una persona de la seva mateixa casta. Cada casta té un territori per a la seva població.